Endevinació

Endevinació

Allò que una persona tem, el persegueix a través de la ignorància.

Scrying és el nom tècnic per a veure a través d'una bola de cristall, endevinació. Podem classificar les boles de cristall en base a la varietat de materials pels que estan compostes. Les he enumerat en el següent ordre:

Els cristalls genuïns de roca de qualsevol tamany són estranys – doblement estranys – quan no tenen cap defecte. No tots poden utilitzar tal cristall. Pot ser massa fort i amb tendència a dominar-li. Les boles de cristall poden comprar-se, i estes són útils per a guanyar l'experiència preliminar . Un bon tamany és a partir de set a deu centímetres; tan mateix el tamany no és important en absolut. Allò realment important és estar segur de que el cristall no tinga defectes. Els cristalls xicotets, de roca o de cristall tenen l'avantatge de ser lleugers, és important tenir-ho en compte quan un tendeix a sostenir la bola de cristall. Quan reba la seua bola de cristall, tan aviat ho desempaquete llava-ho amb aigua corrent i no utilitze cap sabó. Asseque-ho cuidadosament – amb un pany especial – i després examine-ho – sostinga-ho amb un pany obscur. Quina és la raó? Es llava per a traure qualsevol marca de dits que puga tindre i ací traure qualsevol rastre de la gent que haja manipulat anteriorment el cristall, de manera que a partir d'ara es quede impregnat de les SEUS empremtes per que la bola de cristall no li enganye. No pot pretendre que no més asseure's, veja a través del cristall i comenci a “veure alguna cosa”.

Tampoc és just culpar a la bola de cristall pel seu fracàs. És simplement un instrument. Per exemple; no culparia a un telescopi si mirant a través de l'extrem equivocat, solament vera una xicoteta imatge. No tot el món està capacitat per utilitzar una bola de cristall.

Però suposem, que ha invertit en una bola de cristall i s'està dedicant totalment a aquesta activitat. Les cortines o persianes han sigut posades per a filtrar qualsevol raig directe de llum. L'habitació és tan obscura que apenes es pot veure el contorn del cristall, és a dir, no es pot veure cap llum en el cristall. El lloc sencer és una nebulosa. No s'ha de pensar que s'està sostenint el cristall, sinó concentrar-se que es pot veure alguna cosa a través d'ell. Veure a través de la bola de cristall sense tractar de veure res, veure com si la bola de cristall estiguera lluny, a una distància molt llunyana. Encara que la bola de cristall estiga a sols uns centímetres de vostè, ha de mirar com si es trobara a kilòmetres, en la llunyania. Aleshores veurà que la bola de cristall, gradualment començarà a ennuvolar-se, veurà les formes blanques dels núvols i la bola de cristall, en comptes de ser d'un cristall transparent, pareixerà estar ple de llet. Aquest és el moment crític, no faça moviments bruscs, no s'alarme, com fa la majoria de les persones, perque en aquesta etapa la blancor s'anirà dissipant com cortines que s'obrin per a mostrar un nou escenari. El seu cristall s'ha anat – ha desaparegut – i en el seu lloc veurà un altre món. Està mirant cap sota com un Deu a l'Olimp que pot veure sobre el món. Tal volta, veja els núvols i sota d'ells un continent, té la sensació de caiguda, pot ser que faça un gest involuntari d'avançar-se un poc. Intente controlar això perque si es mou de colp “perdrà la percepció” i haurà de començar de nou en un altre moment.

Suposen que no es va moure de colp, aleshores tindrà la impressió que està caent cap avall i que el món s'està fent més i més gran, trobarà els continents sota de vostè, i aleshores anirà d'un salt a algun lloc en particular. Pot ser que veja una escena històrica, pot ser que fins i tot aterre en mig d'una guerra i es trobe amb que un tanc està a punt d'atacar-li. No hi ha res que alarmar-se perque el tanc no pot fer-li mal. Passarà per un costat o a través de vostè i no sentirà res. Pot ser que estiga veient a través dels ulls d'una altra persona, encara que vostè no puga veure la cara de la persona en qüestió, sí que pot veure tot el que ell o ella està veient en eixe moment. Una vegada més no s'alarme, no permeta moure's de colp, vorà clarament i encara que no escoltarà cap soroll sabrà tot el que està succeint. Tot això es degut que estem veient a través de la clarividència. És una cosa molt fàcil d'aconseguir – si té fe. Algunes persones no veuen imatges, alguns perceben  totes les impressions sense realment VEURE. Podem tindre a un subjecte molt clarivident, però si el seu subconscient té una actitud escèptica li dificultarà percebre aquestes imatges. El subconscient del subjecte pensa que tal cosa no pot ser real, però la clarividència no serà anul.lada per complet si el subjecte rep impressions “en algun lloc del seu cap”, que són, tan mateix, tan verdaderes com les imatges. Amb la pràctica es pot veure a través de la clarividència i visitar qualsevol període de la història del món, descobrint ací si tal història és certa o no. Li divertirà i serà sorprés quan es trobe amb aquelles parts de la història que ha après a través dels llibres, perque la història és un refleix de la política de l'època en que va ser escrita.

Una vegada haja deixat d'utilitzar la seua bola de cristall, deurà submergir-la en aigua corrent per a esborrar tota impressió d'allò que acaba de veure. Permeta que la bola de cristall descanse sobre una tela en la part fonda del recipient utilitzat, i després asseque-la amb un drap. No la toque amb les seues mans (és un punt molt important a recordar quan utilitze la seua bola de cristall), deu desmagnetitzar-la sempre després de cada lectura. La bola de cristall es magnetitza per la persona que la sosté més o menys de la mateixa menera que un ferro es magnetitza quan s'atret per un imant. Generalment, per a desmagnetitzar un ferro és suficient amb “colperjar-lo”, però amb un cristall s'ha de submergir-lo en aigua. Si no es desmanegtitza la bola de cristall, la següent lectura i successives corren el risc de ser confoses. Les “emanacions auriques” de les lectures comencen a acumular-se i les següents lectures són cada volta més inexactes. Ningú cristall deuria ser utilitzat per altra persona que no siga el seu amo, a excepció si té la finalitat de “magnetitzar-ho” per a una lectura.

La bola de cristall quan més gent l'utilitze, menys sensible estarà per a vostè. Se'ns va ensenyar que si al llarg del dia havíem realitzat nombroses lectures, devíem portar la bola de cristall amb nosaltres al llit de manera que devíem magnetitzar-la personalment deixant-la a prop de nosaltres. Aconseguiríem el mateix resultat portant la bola de cristall amb nosaltres a totes bandes, però resultaria una situació absurda que la gent ens vera ir passejant amb ella. Quan no s'estiga utilitzant la bola de cristall, aquesta deurà estar tapada per una tela negra. MAI deurà incidir la llum del sol sobre ella, perque deteriora'l seu ús per a fins esotèrics. Tampoc devem permetre que el cristall siga utilitzat per un curiós que desitja experimentar per oci, és a dir, un buscador d'emocions. Hi ha un motiu darrere d'això. Un buscador d'emocions no té un interés genuí, sinó que el desig de l'entreteniment ociós danya l'aura de la bola de cristall. És igual que si es presta una càmera fotogràfica o un rellotge car a un nen per aplacar la seua curiositat ociosa. La majoria de la gent podria utilitzar un cristall si es prenguera la molèstia d'esbrinar quin tipus li convé. Ens assegurem que les nostres lectures ens satisfacen, per això el material de la bola de cristall és igualment important. Hi ha gent que pot veure millor amb un cristall de roca i altres amb el cristall. El cristall de roca és el tipus més poderós. Independentment del material de la bola de cristall, sempre deuen llavar-se abans i després del seu ús i mantenir-la en una obscuritat total. Per aquells que han escoltat que els rajos de llum de Lluna carrega el cristall, és un complet disbarat, pura fal.làcia.

Lliga "El médico del Tíbet" per a més informació.