Religions 
Als ulls de Deu, tots els homes són iguals, i als ulls del gran Deu totes les criatures són iguals, ja siguen gats, cavalls o com els diguin
~ ~ ~
Fet: Cap religió té les claus que porten al cel, ni serà sempre maleït perque van entrar en una església amb un barret posat en el cap o se'ls va oblidar traure's les sabates. En el Tíbet les entrades a la lamaseria tenen les llegendes: “Mil monjos, mil religions” (Creu el que vulguis; ací s'abraça) i “Tracta al demés com t'agradaria que et tractasen” (Vostè sobreviurà)
La religió és una cosa que molts avui en dia ignoren, pensen que no es necessari i altres coses “materials” tenen molta més importància ara dins de les seues vides. Comoditats pròpies, diners, cobdícia i egoisme tenen ara el seu seient en primera fila. El món occidental està més preocupat per allò material, per assolir poder sobre els demés, pels diners. Tot s'ha de tindre ja, de pressa, res per a demà. Sols pensen en sí mateixos.
No importa si una persona és budista, hinduista, islamista, jueu o cristià. Lo que sí importa és que la persona a nivell personal practique la seua religió triada en la mesura de les seues creences i en la mesura de la seua capacitat sense anar als extrems o imposar les seues creences sobre els demés. Cap religió es millor que la persona que professa eixa religió. La creença és una part molt important de la vida que molts ignoren, tots necessiten una disciplina; tant física com espiritual. Ací com vostè exercita el seu cos físic, també hi hauria exercitar els seus “cos” espiritual mitjançant això que anomenem “religió”.
La majoria de les persones religioses s'oblidan que tots aquestos llibres religiosos – la Bíblia, el Tanakh, el Qur'an – per mencionar uns pocs; originalment foren creats com una senyal, un guia, un manual del comportament pel període de temps que va ser escrit. Tan mateix tots aquells han sigut malinterpretats repetidament amb el pas dels anys; tristement, algunes persones els interpreta literalment situant-se en els extrems. Obliden precisament això, que aquestes “escriptures” foren escrites fa milers d'anys quan l'estil de vida era totalment diferent al d'avui, i que les paraules tenien diferents significats als actuals. Vostè també deuria recordar que utilitzaren paraules comuns per establir una plataforma d'entendiment – un punt de referència – i a menys que vostè puga comprendre aquest punt de referència, no podrà avançar, ja que no comprendrà el que realment estaven tractant de dir; un error molt comú dels extremistes. Un exemple; Jesús va dir “En la casa del meu pare hi ha moltes mansions” evidentment està parlant sobre ‘dimensions' perque la gent d'eixe temps no comprendia o sabia el que era una ‘dimensió'. Un altre exemple: Vostè sap el que és un ‘eclipsi solar' i en el nostre temps els Zulús d'Àfrica diuen “quan un cocodril menja el sol” perque en la seua llengua ‘eclipsi solar' no existeix. Veja com de fàcil resulta malinterpretar paraules d'altres llengües i d'altres temps.
És curiós que quan algú contradiu les nostres pròpies creences en comptes d'intentar comprendre-ho, pensem que és un atac personal i que deu ser vençut a qualsevol preu, com si d'una guerra es tractase. La guerra és simplement una excusa per utilitzar el bon nom de “Deu” com una clàusula. Si; com molts diuen – Deus és tot poderós – llavors, per qué necessita que les persones facen la seua voluntat? Si com molts creuen – Deu és amor, l'empatia i la comprensió – llavors, per qué necessita que les persones maten als seus semblants? La resposta per ambdues preguntes és “No”. Llavors, per qué les persones continuen matant als seus semblants en el nom de Deu si Deu vulguesi matar a algú ho podria fer per si mateix?
La humanitat deu tornar a una religió. No importa que religió siga, pel moment, sempre que es tracte d'una religió. Donat que la religió dóna a cadascú una disciplina espiritual necessària amb la que es poden regular els seus propis actes, mentre que també proporciona l'ordre social, una cosa que està faltant en aquestos dies. La gent veritablement religiosa no anteposa els diners abans que la salut dels altres. Es tracta de conservar la vida en lloc d'acumular riqueses. Si ens fixem en les següents quatre creences – en cap ordre en particular – vorà que totes elles tenen un valor central similar que és la regla d'or (“La norma de la vida”).
“Tracta al demés com t'agradaria que et tractasen.”
- Jueu: Té els 13 principis.
- Budisme: Té les 4 vertitats nobles. (Nota: Budisme no és una religió, sinó un estil de vida)
- Islam: Té els 5 pilars.
- Cristianisme: Té les 10 ordres.
Tan mateix; totes tenen el mateix valor principal que és “Tracta al demés com t'agradaria que et tractasen”. Totes han tingut ‘missatgers' durant tot el temps, però la raça humana ha tingut una obsessió sobre aquests missatgers i obliden per complet els missatges importants que tracten d'ensenyar. Vostè deu acceptar i practicar la seua religió triada en la mesura de les seues creences i en la mesura de la seua capacitat sense anar als extrems i no imposar les seues creences sobre els altres. Aquells que van als extrems és perque van llegir solament això que van voler llegir, un error molt comú. No oblidem un fet simple: Cap religió és millor que la persona que professa eixa religió.
La joventut d'avui pensa que poden cometre crims, com ho fan els adults, sense ser castigats gràcies a lleis estúpides. Les lleis deuen canviar; sense considerar la seua edat, ja que un pecat deu ser tractat com un acte delictiu i el càstig deu ser adequat segons siga el crim. Per a ser membre de la comunitat vostè ha de seguir una sèrie d'obligacions sobreentès per a seguir formant part d'eixa comunitat, per això no pot fer el que vulga quan vulga. Vostè deu pensar en les seues accions i cóm poden afectar als altres. Sense una religió acompanyada de la seua disciplina, tenim joves delinqüents, freqüentment fora de control i molts adults ignorants a quins imitar. La solució és un seri retorn a la religió. No importa quina siga la religió triada. Es va predir que en algun moment de la nostra història arribaria una nova religió que substituiria a moltes de les religions existents; incloent el cristianisme. La pròxima religió serà molt millor, de la qual els sacerdots tindran una comprensió major amb respecte dels sacerdots cristians; m'apure a afegir; estan espantats per a parlar d'una cosa extrem i solament parlen de trivialitats o paràboles.
Molts cristians imaginen que no hi ha ninguna forma de religió excepte el cristianisme. Ells imaginen que el seu Deu va sempre amb una llanterna en cada mà i tal volta algunes veles en la boca tractant d'il.luminar el camí dels pagans. A més, el cristianisme és simplement una “barreja” de l'hinduisme, budisme i judaisme per a adaptar-se a un temps molt diferent al d'avui. Ací que per favor, no escriga tal podridura sobre el Deu “encés” i “abraçant” en totes bandes; perque això no succeirà ací. Per a que qualsevol poder existisca deu haver-hi un positiu i un altre negatiu, no pot existir un solament. No hi ha cap possibilitat de que Satanàs siga vençut per Deu. Si això succeïra estaríem en un estat estàtic – un estat on tot estaria estacionat, on res podria evolucionar. Repetisc una altra vegada, que vostè ha de tindre un positiu i un negatiu, i un és tan important com l'altre. Si vostè no té un negatiu aleshores vostè no podrà tindre mai un positiu.
Deixe'm també dir-li que Deu no està ací de peu amb un gran bastó ni tampoc Satanàs està ací de peu amb ferros calents. Deu és una força positiva i Satanàs és una força negativa, no són entitats que van a lloar o a torturar a un. Mentre que ací, sobre la terra vostè no pot comprendre que les coses existeixen en múltiples dimensions – per no parlar de múltiples universos. Sobre aquest tema de l'infern – no hi ha res semblant i vostè ho sap. L'infer era en realitat un lloc de judici d'un poble pròxim a Jerusalem. A prop del poble havien dos roques molt altes i entre les roques s'estenia un pantà caracteritzat pel pudor de sofre ardent. En eixos dies llunyans una persona va ser acusada d'un crim. Se'l va portar davant aquest poble i “va passar per l'infern”. Se'l va deixar a un costat del pantà de sofre i després de llegir el crim del qual havia sigut acusat, se'l va dir que si podia creuar el pantà de sofre sense cap dany era innocent, però que si fallava se li declararia culpable. L'infern vertader és aquesta terra, aquest xicotet planeta en el que vivim.
Hi ha ací dos oracions escrites pel Dr. Rampa per ajudar-li independentment de quines siguen les seues creences religioses. Una és pel matí quan vostè es desperte i l'altra és per las nits abans d'anar-se'n a dormir. Ambdues oracions es repeteixen tres vegades. Assega's amb els peus descalços, amb els dits del peu i talons junts – Vostè deu estar en contacte directe amb el sòl – després ajunte les seus mans per que els dits de cada mà s'unisquen, de manera que les seues mans i peus constitueixen un cercle tancat. Cride al seu subconscient pel nom i després diga la seua oració, repetint tres vegades en la seua veu normal, no murmurant ni tampoc cridant ja que no hi ha necessitat. Vostè pot resar mentre se senta, però no sobre els seus genolls, açò és una altra fal·làcia de l'església perquè l'espina dorsal ha d'estar recta pel que fa al seu cap mirant cap davant.
Oració del matí
Concedeix-me avui que visca la meua vida dia després de dia de la manera prescrita, controla i dirigeix la meua imaginació. Concedeix-me avui que visca la meua vida dia després de dia de la manera prescrita, dirigeix els meus desitjos i els meus pensaments perquè ací em purifique. Concedeix-me avui, i tots els dies, que mantinga la meua imaginació i els meus pensaments fermament fixos en la tasca que he de realitzar, que l'èxit puga vindre per si mateix. Desig en tots els moments viure la meua vida dia després de dia controlant la imaginació i el pensament.
Oració de la nit
Lliura'm dels mals pensaments. Lliura'm de la foscor de la desesperació. Quan estiga afligit encén una llum en la foscor que m'embolique. Concedeix-me que tots els meus pensaments siguen bons i purs. Concedeix-me que totes les meues accions siguen per al bé dels altres. Concedeix-me, que siga positiu en els meus pensaments
per que la meua ment puga enfortir-se amb ells. Jo sóc l'amo del meu destí. Com penso avui, ací seré demà. Concedeix-me, en conseqüència, que evite tots els mals pensaments. Concedeix-me que evite tots els pensaments que causen aflicció als altres. Concedeix-me que el meu esperit s'eleve dins de mi per que puga realitzar fàcilment la tasca que m'espera. Sóc l'amo del meu destí. Ací siga.